El Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós publica la 'Diagnosi de l’ensenyament de llengües familiars a Barcelona'
L’informe aporta dades sobre una part de la realitat plurilingüe de la ciutat així com algunes reflexions clau per a la seva preservació i foment.
La realitat multilingüe de les grans ciutats com Barcelona no és un fet aïllat, al contrari, és intrínseca a la història de la ciutat. Així comença el document que a través de diverses dades i fonts recopilades tracta de plasmar la importància de posar en valor la transmissió de les llengües familiars de la ciutat sobretot en els entorns educatius.
L’estudi, iniciat el juny de 2023, va ser encarregat pel Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós, i coordinat pel Programa BCN Interculturalitat, a Charo Reyes i Irene Kosanovic d’Europa sense Murs i el grup de recerca de la UAB EMIGRA. Els objectius principals que han orientat la seva elaboració són conèixer les experiències d’ensenyament de llengües familiars i identificar les principals llengües parlades a Barcelona. I a través de la seva exploració, arribar a conèixer les necessitats i les perspectives de la població plurilingüe, així com sensibilitzar sobre els beneficis de donar suport a aquests projectes i orientar la tasca de l’Ajuntament i les entitats de Barcelona cap a un pla de treball conjunt entorn l’ensenyament de llengües familiars als territoris.
El document fa un recull d’algunes de les llengües detectades a través de diverses fonts, amb especial interès per aquelles que es parlen en els entorns escolars, i alhora presenta diversos projectes, de formats diferents, vigents als territoris. A més, fruit de la seva aproximació qualitativa, exposa diverses veus vinculades a projectes d’ensenyament de les llengües familiars i les seves reflexions entorn de la rellevància d’aquest tipus de projectes. Entre les persones entrevistades hi trobem pares i mares d’alumnes, voluntàries, coordinadors i directores de centres educatius, etc.
Aquesta diagnosi pretén, doncs, contribuir al coneixement de la realitat lingüística del territori, a la divulgació de la importància del manteniment d’aquests coneixements, i a la detecció de barreres a projectes d’ensenyament de llengües familiars, especialment no hegemòniques, de manera que les bones pràctiques detectades puguin continuar o replicar-se de forma sostinguda.
El treball ha permès aprofundir en l’abast de les polítiques plurilingües de l’Ajuntament de Barcelona i recollir múltiples veus que treballen en aquest sentit, i que són plurilingües o participants de projectes que fomenten els aprenentatges de les llengües familiars, els seus avantatges i fortaleses, així com les dificultats que es troben per a la seva continuïtat.
La diagnosi es presentarà el 21 de març a les 18 h a la Biblioteca del Poblenou – Manuel Arranz en l’activitat 21M | Cartografia de l’ensenyament de llengües familiars a Barcelona organitzada per l’Espai Avinyó dins del cicle Barcelona, la ciutat de les 300 llengües, el CIEMEN i Biblioteques de Barcelona. L’activitat inclourà la presentació de l’informe així com un recull d’expressions poètiques que s’emmarquen en el cicle i en el 21 de març, Dia Internacional contra el racisme i de la poesia. L’activitat vol oferir un espai de reflexió sobre la importància i la necessitat de protegir i garantir l’exercici dels drets culturals i lingüístics.
Consulteu l’informe a través d’aquest <<enllaç>>.