Una obra de teatre per desmuntar amb gràcia, humor i art tota narrativa hegemònica que pesa sobre el cos de la dona gitana i el seu poble.

El 14 de juny de 2023, l'Espai Avinyó organitza amb la col·laboració de Paral·lel 62 el monòleg 'No soy tu gitana' de l'activista feminista i actriu gitana Silvia Agüero, obra creada en coproducció amb el Teatro del Barrio i basada en la investigació de Pretendemos gitanizar el mundo.

En aquesta proposta escènica Silvia Agüero va enllaçant narratives, imaginaris, lleis d'expulsió i persecució, formes de control social i reproductiu cap al cos de les dones gitanes i el poble gitano. Tota una ofrena construïda des de fa sis-cents anys i difosa mitjançant la cultura dominant: 

"No soy esta gitana construida por las mentes de los poderosos: hombres, paisanos, católicos... a través de las leyes que han perseguido nuestra identidad y de la ficción promovida por la cultura dominante. No soy ni Preciosa ni Carmen ni Esmeralda ni Zemfira. Tampoco soy la gitana que te muestran a través de la telebasura", diu Silvia Agüero i en l'obra nomena el cas de 'La gitanilla' de Cervantes i de l'òpera 'Carmen' de Bizet.

Així, veiem com Silvia posa en escac aquesta ficció dominant a través de l'humor i la desimboltura, dels cants de resistència i d'un manual per maleir sense complexos, interpel·lant a tota mena de públic i posant al centre la presència gitana en el context de la ciutat.

Finalment, aprofitem per crear un espai de diàleg amb Silvia Agüero i les actrius i directores Silvia Albert Sopale, Sònia Masuda i Mar Ortiz per reflexionar sobre les conseqüències d'aquests imaginaris en el seu quefer professional i quotidià, en procura de possibilitats de transformació i de resistència a través de l'art.

Destaquem algunes reflexions de la trobada:

• En acabar l'obra Silvia anuncia: "Quin orgull de gitanos i gitanes de Barcelona, que han sofert un procés de gentrificació antigitana en el Somorrostro, que han sobreviscut a l'extermini, a lleis iguals o pitjors que en la resta de l'Estat".
• "Lluitem constantment contra uns imaginaris construïts fa sis-cents anys cap a les persones gitanes, negres, marrons, asiàtic-descendents", comenta Silvia Albert Sopale.
• Sònia Masuda continua dient "que les intèrprets sofrim aquests imaginaris en els càstings per treballar, o que, si no els fem, es creuen que no existeixes".
• Mar Otriz planteja que "el que més em fa mal és l'apropiació de les nostres històries, experiències i discursos, que després ens truquen per interpretar-les o ni tan sols", fent al·lusió sobretot a les institucions.
• En resposta a aquesta precarietat en el mitjà, Silvia Agüero proposa una frase que deia Antonio Núñez 'El chocolate': << en mi hambre mando yo>> i proposa des de la seva singularitat "opcions per no vendre's, per portar una ètica antiracista".