Un diàleg sobre el dret a morir segons les pròpies conviccions i els reptes de la gestió municipal dels cementiris de la ciutat entre les comunitats musulmanes i les institucions.

El 2 de desembre de 2023 l'Espai Avinyó i l'Oficina d'Afers Religiosos (OAR) presenta una nova activitat emmarcada en la línia d'activitats: Barxiluna برشلونة :(Des)memòria del passat i present islàmic.

En aquesta ocasió, treballem en col·laboració amb Cementiris de Barcelona per visitar el recinte islàmic del cementiri de Collserola i realitzar un col·loqui sobre la gestió dels enterraments musulmans a Catalunya i l'Estat espanyol. Això ens permet situar el dret a morir segons les pròpies conviccions i escoltar les actuals demandes de la comunitat.

El col·loqui ha estat dinamitzat per Fatima Ahmed, cofundadora de l'Associació Intercultural Diàlegs de Dona, on han participat: Mayson Douas, capdavantera de l'Associació Enterramiento Digno de Madrid, Mohammed Halhoul Debboun, membre del Consell Islàmic Cultural de Catalunya, Jordi Moreras, professor i autor de la “Guía para la gestión de la diversidad religiosa en cementerios y servicios funerarios - Pluralismo y convivencia”, i Fátima Radimy, membre de l'Associació Manos de Fátima.

La visita va ser precedida per una benvinguda a càrrec de la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa de l'Ajuntament de Barcelona, Sara Belbeida i pel director de Cementiris de Barcelona, Miquel Trepat. La visita va estar a càrrec de Joan Manuel Aparicio, director de serveis dels Cementiris de Barcelona.

El recinte islàmic de 1997 és una parcel·la orientada cap a la quibla d'acord amb els preceptes que marca la seva tradició. Va ser, ens explica Aparicio "un requisit de la comunitat, gestionat per quatre famílies i liderat per l'imant Nayim al Hassan de la mesquita de la Meridiana" i destaca com la parcel·la va ser concedida a través de la venda i, per tant, la gestió i el manteniment depèn únicament de la comunitat i no del municipi.

En la línia "municipalista" pública de l'Ajuntament es produeix una construcció i ampliació d'un altre recinte el 2017, gestionada pel cementiri. De les lliçons apreses s'esmenta el fet d'haver proposat, en els seus inicis, la construcció de nínxols verticals en aquest recinte islàmic, alguna cosa que anava en contra del principi bàsic de la tradició musulmana pel que fa a l'enterrament: fer-ho directament a la terra. A partir d'aquesta lliçó, s'ha decidit no tornar a construir nínxols en aquest espai.

Alguns reptes sorgits durant la visita van ser: 1. Els condicionaments que imposa la normativa vigent a la implementació d'algunes pràctiques d'enterrament islàmic. 2. Les normatives de riscos laborals i els aspectes mediambientals. 3. L'espai físic i les possibilitats d'ampliació del recinte davant el possible augment de demandes del servei. 4. L'accés a la informació del servei per part de les comunitats. 4. L'accés a les tarifes públiques per part de persones amb escassos recursos. 5. La conciliació de diverses sensibilitats i necessitats personals, familiars i d'algunes comunitats pel que fa a com volen ser enterrades i quin model d'enterrament ha d'adoptar la gestió del cementiri per intentar aconseguir un equilibri.

Finalment, es planteja la necessitat d'impulsar un procés d'escolta, investigació i debat sobre un model de gestió de recintes islàmics promogut per les institucions responsables amb la participació de les comunitats.

Destaquem algunes reflexions del col·loqui:

• "La dignificació del difunt és el seu enterrament. Com a diàspora, tenim l'obligatorietat d'acompanyar-lo fins a la seva tomba, i per això travessem els reptes burocràtics que suposa", explica Mohammed Halhoul Debboun.
• Fátima Radimy puntualitza: "Sempre estem recaptant diners per realitzar els serveis funeraris. Demanem un enterrament digne per una mort digna. Sabem que no podem portar tota la tradició aquí, però voldríem que fos més personalitzat".
• "Em sembla important que el sentit dels serveis públics sigui el de servir als seus ciutadans sense discriminar. L'excusa per posar menys llocs d'enterrament és la repatriació", comenta Mayson Douas.
• "A Catalunya i des de 1992, quan apareix el mandat de concedir recintes per a l'enterrament islàmic, l'administració s'ha sentit menys pressionada per la solució de la comunitat de repatriar els cossos, cosa que va ser impossible durant la pandèmia", comenta Jordi Moreres.
• "Sobre els reptes de futur en la gestió dels enterraments islàmics, hauríem de tenir en compte la necessitat de crear equips multidisciplinaris que reflecteixin la pluralitat de la ciutat", comenta també Fatima Ahmed.

En l'activitat es va aprofitar per recomanar la guia "La dignitat en les atencions funeràries a Catalunya" elaborada pel Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya.